pas a pas

 

 

IMG_4307

 

Fa més d’un any ja que vaig escriure la primera entrada en aquest espai que pretenia omplir amb tot el que anés sentint mentre tancava una de les etapes que més m’ha transformat. No vaig fer-ho.

Avui, tants mesos després, he tornat a tenir ganes d’escriure aquí. Potser perquè aquest matí, tornant a l’escola, m’han vingut a la pell molts moments que havia anat tancant. Potser perquè després m’he estat fins tard treballant a l’espai on ara tinc el taller. Al principi, com sempre que m’assec a la taula, em sento neguitosa davant l’estellera. Com quan em poso davant d’un full en blanc. I poc a poc la taula es va omplint i van sortint intents fallits, idees que descarto i algun que altre tall. Com més coses hi ha damunt més a lloc em sento.

I allà, serrant, llimant i sobretot soldant, poc a poc va arribant la calma.

Soldar. Si hi ha coses que fan que no pensi en res de tot el que m’envolta aquesta és una d’elles. El foc ancestral, pur i hipnòtic.

primer pas.

peça1

Doncs aquí estic. En aquest espai, petit racó del meu cervell, intentaré anar mostrant el meu treball, cosa que sempre m’ha costat molt de fer. Mica en mica, sembla que tot el que va començar com una aventura va sent real!

Al mateix temps, espero que setmanalment, aniré fent un petit dietari del procés del meu Projecte Final i m’encantaria fer partícip a tothom que passi per aquí de l’evolució així com rebre opinions i visions de tot tipus i edats. La peça que penjo avui és la primera de moltes proves que ja van sortint a la llum.

M’encantaria que aquest espai fos també un lloc per parlar de la vida, de l’art, de crear, d’existir i de sentir. Tot junt o per separat, com cadascú prefereixi.

Gràcies per ser-hi; sentiu-vos a casa vostra.